De francès mitjà pròdig, del llatí tardà prōdigālis ("malbaratador"), del llatí prōdigus ("malbaratador, fastós, pròdig"), de prōdigō ("consumir, malbaratar, conduir endavant”), de prōd- [de prō (“abans, endavant”)] + agō (“conduir”).
Quina és l'arrel de la paraula prodigalitat?
1500, de persones, "donades a una despesa extravagant, fastuosa, malbaratadora", una formació posterior de la prodigalitat, o bé del francès pròdig i directament del llatí tardà prodigalis, del llatí prodigus "malbaratador", de prodigere " allunyar-se, malgastar, " de pro "en endavant" (de l'arrel PIE per- (1) "endavant") + agere "per establir en …
Què vol dir prodigalitat?
1 una instància de gastar diners o recursos sense cura ni restricció.
D'on ha sortit el pròdig?
D'on ve el pròdig? L'adjectiu pròdig s'evidencia en anglès a la dècada del 1400, en última instància, del llatí prōdigus, "extravagant, fastuós". Llavors com ara, pròdig caracteritza algú que és temerari amb els diners. A partir del segle XVI, pròdig s'ha utilitzat com a substantiu per a un estalviador.
D'on prové la paraula?
Anglès antic hwilc (saxó occidental, anglo), hwælc (northumbrian) "que, " abreviatura de hwi-lic "de quina forma, " del protogermànic hwa-lik-(font també de l'antic hwilik saxó,nòrdic antic hvelikr, vilken suec, frisó antic hwelik, Wilk holandès mitjà, welk holandès, alt alemany antic hwelich, welch alemany, hvileiks gòtic "que"), …
