7,49-54). En definir el pecat com a "gastar sense mesura" (7.42), Dante aplica per primera vegada el principi clàssic de moderació (o el "mitjà daurat") per criticar el desig excessiu d'un objecte neutre en ambdues direccions ("punys tancats": avarícia) i l' altre (gastar massa lliure: prodigalitat).
Què és la ira i el malestar?
Però mentre que l'avarícia i la prodigalitat són dos pecats diferents basats en el mateix principi (una actitud desmesurada cap a la riquesa material), la ira i la malhumoritat són bàsicament dues formes d'un sol pecat: la ira que s'expressa (ira) i ràbia que es reprimeix (humor).
Quin és el càstig per l'avarícia i la prodigalitat?
Tal com va descriure Dante al Cant Seven, les ànimes dels avars i els pròdigs eren castigades amb haver d'empènyer contínuament pesos extremadament pesats utilitzant només el pit, fins i tot de vegades xocant-se l'un contra l' altre.
Què vol dir avar i pròdig?
Els avars (gent cobdiciosa) i el pròdig (gastadors imprudents) són castigats junts, dividits en dos grups, un per a cada meitat del cercle.
Què és l'avarícia a l'infern de Dante?
Avarícia--avarícia, desig de guanys materials--és una de les iniquitats en què més incorre en la ira menyspreable de Dante. … Dante, per tant, no mostra pietat, a diferència de la seva actitud cap a Francesca (luxúria) i Ciacco (golafres), enla seva selecció de l'avarícia com el pecat capital castigat al quart cercle de l'infern (Inferno 7).
