Resposta: com q=0,2 i p + q=1, aleshores p=0,8 (80%). La freqüència dels individus heterozigots. Resposta: la freqüència dels individus heterozigots és igual a 2pq. En aquest cas, 2pq és igual a 0,32, el que significa que la freqüència dels individus heterozigots per a aquest gen és igual al 32% (és a dir, 2 (0,8)(0,2)=0,32).
Com trobeu la freqüència dels homozigots?
A l'equació, p2 representa la freqüència del genotip homozigot AA, q2representa la freqüència del genotip homozigot aa i 2pq representa la freqüència del genotip heterozigot Aa. A més, la suma de les freqüències d'al·lel de tots els al·lels del lloc ha de ser 1, de manera que p + q=1.
Com es calculen les freqüències d'al·lels?
La freqüència d'un al·lel es calcula dividint el nombre de vegades que s'observa l'al·lel d'interès en una població pel nombre total de còpies de tots els al·lels en aquest locus genètic particular de la població. Les freqüències d'al·lels es poden representar com a decimal, percentatge o fracció.
Com trobeu la freqüència de l'al·lel Hardy Weinberg?
Per calcular les freqüències al·lèliques, simplement dividim el nombre d'al·lels S o F pel nombre total d'al·lels: 94/128=0,734=p=freqüència de l'al·lel S, i 34/128=0,266=q=freqüència de l'al·lel F.
Com es troba homozigot iheterozigot?
Si l'encreuament de la prova resultaen qualsevol descendència recessiva, aleshores l'organisme progenitor és heterozigot per a l'al·lel en qüestió. Si l'encreuament de prova només dóna lloc a descendència fenotípicament dominant, aleshores l'organisme progenitor és homozigot dominant per a l'al·lel en qüestió.
