La hiperfunció de les glàndules endocrines pot ser el resultat d'una sobreestimulació per part de la hipòfisi, però el més freqüent és a causa de la hiperplàsia o la neoplàsia de la mateixa glàndula. En alguns casos, els càncers d' altres teixits poden produir hormones (producció d'hormones ectòpiques). L'excés d'hormones també pot resultar de l'administració d'hormones exògenes.
Per què es produeix un trastorn endocrí?
Els trastorns endocrins es produeixen quan un òrgan o una glàndula no respon a les hormones secretades per una altra glàndula endocrina o quan el cos no reacciona a les hormones de la manera que hauria de ser.
Quina és la causa més freqüent de trastorns endocrins?
Els trastorns endocrins més comuns estan relacionats amb el un funcionament inadequat del pàncrees i de les glàndules pituïtàries, tiroides i suprarenals.
Per què es produeix la hipersecreció?
L'alliberament de toxines secretades pels bacteris provoca primer l'activació de patrons moleculars associats a patògens i patrons moleculars associats al perill per augmentar la inflamació; aquesta inflamació, al seu torn, estimula la hiperplàsia i la metaplàsia de cèl·lules caliciformes, provocant una hipersecreció de moc de les vies respiratòries.
Què és la hiperfunció principal?
La hiperfunció pot ser primària, causada per alguna anormalitat a la pròpia glàndula, o secundària (compensatòria), causada per canvis en la concentració sèrica d'una substància que normalment regula la hormonal i al seu torn pot estar regulat perl'hormona.
