La passivació d'alumini permet que aquest material extremadament dúctil s'utilitzi en una gran varietat de contextos. A diferència de l'acer inoxidable, l'alumini naturalment no té protecció contra la corrosió. Per aquest motiu, la passivació induïda és necessària en tots els casos.
Què fa la passivació a l'alumini?
En la passivació, una reacció química amb el material base crea una capa exterior de material d'escut. Aquest material d'escut s'aplica com a microrecobriment. Per a l'alumini, aquesta reacció pot ser d'oxidació o un procés químic conegut com a anodització.
Quins metalls es poden passivar?
La conversió de cromat és una manera habitual de passivar no només alumini, sinó també aliatges de zinc, cadmi, coure, plata, magnesi i estany. L'anodització és un procés electrolític que forma una capa d'òxid més gruixuda. El recobriment anòdic consisteix en òxid d'alumini hidratat i es considera resistent a la corrosió i l'abrasió.
Com es pot saber si un metall ha estat passivat?
Els enginyers poden utilitzar una varietat de proves per avaluar l'estat passiu d'una peça i la resistència general a la corrosió, com ara:
- Prova d'esprai de sal. La prova de polvorització de sal és una de les proves de resistència a la corrosió més habituals. …
- Prova cíclica de corrosió o humitat. …
- Prova de sulfat de coure. …
- Prova de ferroxil. …
- Quan la passivació no és suficient.
És necessària la passivació?
La passivació és necessària per eliminar aquests contaminants incrustats i tornar la peça a les seves especificacions de corrosió originals. Tot i que la passivació pot millorar la resistència a la corrosió de certs aliatges d'acer inoxidable, no elimina imperfeccions com ara microesquerdes, rebaves, tint tèrmic i escates d'òxid.
