La multiplexació es va originar en la telegrafia a la dècada de 1870 i ara s'aplica àmpliament a les comunicacions. En telefonia, a George Owen Squier se li atribueix el desenvolupament de la multiplexació d'operadors telefònics el 1910.
Qui va desenvolupar la multiplexació?
El visionari francès l'enginyer Jean-Maurice-Émile Baudot va ser qui va inventar la multiplexació per divisió de temps i va impulsar de manera efectiva les comunicacions cap al futur.
Què vols dir amb multiplexor?
En electrònica, un multiplexor (o mux; escrit de vegades com a multiplexor), també conegut com a a selector de dades, és un dispositiu que selecciona entre diversos senyals d'entrada analògics o digitals i reenvia l'entrada seleccionada a una única línia de sortida. La selecció es dirigeix mitjançant un conjunt separat d'entrades digitals conegudes com a línies de selecció.
Quin és el propòsit de la multiplexació?
L'objectiu de la multiplexació és per permetre que els senyals es transmetin de manera més eficient a través d'un canal de comunicació determinat, disminuint així els costos de transmissió. Un dispositiu anomenat multiplexor (sovint escurçat a "mux") combina els senyals d'entrada en un sol senyal.
Quin tipus de multiplexació utilitzava el telègraf?
El Telègraf quàdruplex és un tipus de telègraf elèctric que permet transmetre i rebre un total de quatre senyals separats en un sol cable alhora (dos senyals a cada direcció). Telegrafia quàdruplexaixí implementa una forma de multiplexació.
