La reacció d'hidròlisi àcida amb HCl 6 M dóna lloc a l'addició d'aigua a cada enllaç peptídic covalent, donant els aminoàcids individuals desitjats (figura 1). Tanmateix, no tots els aminoàcids es recuperen completament sota hidròlisi per HCl.
Què pot hidrolitzar els enllaços peptídics?
Degradació. Un enllaç peptídic es pot trencar per hidròlisi (la addició d'aigua). En presència d'aigua, es descompondran i alliberaran de 8 a 16 kilojoules/mol (2-4 kcal/mol) d'energia de Gibbs. Aquest procés és extremadament lent, amb una semivida a 25 °C d'entre 350 i 600 anys per enllaç.
El HCl escinda enllaços peptídics?
Els enllaços peptídics s'escindeixen per l'acció d'una barreja de vapor HCl/àcid trifluoroacètic (TFA). La contaminació de la mescla d'hidròlisi es redueix a nivells baixos (1-3 pmol). Es millora la recuperació d'aminoàcids hidrofòbics. S'aconsegueixen temps de reacció curts i es facilita l'eliminació ràpida dels àcids.
L'àcid trenca els enllaços peptídics?
Podem trencar els enllaços peptídics (enllaços amida) que uneixen les unitats d'aminoàcids junts utilitzant aigua acidificada en una reacció d'hidròlisi àcida. … Això altera l'estructura primària de la proteïna i la proteïna es trenca en trossos més petits, donant lloc a molts aminoàcids.
La hidròlisi àcida dels enllaços peptídics es produeix a l'estómac?
L'estómac produeix una acció agitadora i inicia proteïnesi hidròlisi lipídica. Els pèptids, els aminoàcids i els àcids grassos alliberats en aquest procés sincronitzen l'alliberament de suc pancreàtic i bilis a l'intestí prim. Es produeixen uns 2 L de suc gàstric cada dia, que conté diversos components importants.