Els primers polímers termoestables, amb la marca registrada "bakelita", van ser inventats l'any 1909 per Leo Hendrik Baekeland. La seva capacitat per mantenir la seva forma a alta calor el va fer extremadament popular com a material per a nanses d'estris de cuina, equips elèctrics i fins i tot es va utilitzar àmpliament per a la fabricació d'armes més tard a la Segona Guerra Mundial.
Quin va ser el primer plàstic termoestabl?
El Dr. Leo Baekeland va desenvolupar el primer plàstic comercial termoestabl l'any 1909. Es tractava d'un comerç de materials fenòlics anomenat Bakelite. Aquest material termoestablo oferia el nou avantatge d'estar ben fixat: no canviar la seva forma, fins i tot sota calor i pressió.
D'on prové el plàstic termoestable?
Un polímer termoendurible, sovint anomenat termoendurible, és un polímer que obté endurint de manera irreversible ("curat") un prepolímer sòlid o líquid viscós (resina). El curat s'indueix per calor o radiació adequada i es pot afavorir per alta pressió o mescla amb un catalitzador.
Com es diu el plàstic termoendurible?
Exemples habituals de plàstics i polímers termoestables inclouen epoxi, silicona, poliuretà i fenòlics. A més, alguns materials com el polièster es poden presentar tant en versions termoplàstiques com termoestables.
Quina és la fórmula del plàstic termoendurible?
Exemples de polímers termoestables
Baquelita: la baquelita és una resina de fenol formaldehid amb fórmula química de monòmers de(C6-H6-O. C-H2-O).
