Una retractació o renúncia solemne sota jurament; com, una abjuració d'heretgia. Un repudi sota jurament d'un principi religiós o polític. …
Abjurar és un substantiu o verb?
verb (utilitzat amb objecte), ab·jured, ab·jur·ing. renunciar, repudiar o retractar-se, especialment amb solemnitat formal; retractar-se: abjurar dels propis errors.
Quina part del discurs és abjurar?
La paraula "abjurar" és un verb transitiu. Un verb transitiu és un verb que s'utilitza amb un objecte.
La paraula abjurar és un adjectiu?
A continuació s'inclouen les formes de participi passat i participi present per al verb abjurar que es poden utilitzar com a adjectius en determinats contextos. Havent estat renunciat, renunciat al jurament o rebutjat.
És abjurar un verb transitiu?
verb transitiu Renunciar sota jurament; renunciar; renegar. Per abjurar el regne, és jurar abandonar-lo per sempre. verb transitiu Renunciar o rebutjar amb solemnitat; retractar-se; abandonar per sempre; rebutjar; repudiar.
