Criteris de diagnòstic per al trastorn delirant DSM-5 297.1 (F22)
El trastorn delirant és al DSM-5?
El trastorn delirant es caracteritza al DSM-5 com la presència de un o més deliris durant un mes o més en una persona que, excepte pels deliris i les seves ramificacions conductuals, no sembla estrany i no té problemes funcionals [1].
Què són els deliris DSM?
Al DSM-III i IV, els deliris es van definir com "creences falses a causa d'una inferència incorrecta sobre la realitat externa". La definició del DSM-5 és més lacònica: "creences fixes que no poden canviar a la llum d'evidències contradictòries".
Quina categoria és el trastorn delirant?
El trastorn delirant, abans anomenat trastorn paranoide, és un tipus de mal altia mental greu anomenat trastorn psicòtic. Les persones que la tenen no poden distingir el que és real del que s'imagina. Els deliris són el principal símptoma del trastorn deliris. Són creences inquebrantables en alguna cosa que no és veritat o que es basa en la realitat.
Què són els trastorns psicòtics DSM-5?
Esquizofrènia: el criteri A enumera els cinc símptomes clau dels trastorns psicòtics: 1) deliris, 2) al·lucinacions, 3) parla desorganitzada, 4) comportament desorganitzat o catatònic i 5) símptomes negatius. Al DSM-IV 2 d'aquests 5 símptomes eren necessaris.
