Ceftriaxone és una cefalosporina de tercera generació amb activitat gramnegativa d'ampli espectre que atura el creixement bacterià en unir-se a una o més proteïnes que s'uneixen a la penicil·lina. La ceftriaxona té una eficàcia menor contra els organismes grampositius, però una eficàcia més alta contra els organismes resistents.
Quins antibiòtics cobreixen els bacils gramnegatius?
Aquests antibiòtics inclouen cefalosporines (ceftriaxona-cefotaxima, ceftazidima i altres), fluoroquinolones (ciprofloxacina, levofloxacina), aminoglucòsids (gentamicina, amikacina), imipenem, penicilins d'ampli espectre amb o sense inhibidors de la β-lactamasa (amoxicil·lina-àcid clavulànic, piperacil·lina-tazobactam) i …
La ceftriaxona pot tractar els bacteris gramnegatius?
L'activitat de la ceftriaxona és generalment més gran quela de les cefalosporines de "primera" i "segona generació" contra bacteris Gram negatius, però menor que la de les generacions anteriors de cefalosporines contra molts bacteris Gram positius.
Què mata els bacils gramnegatius?
Cefalosporines de quarta generació com cefepime, penicil·lines inhibidores de la β-lactamasa d'espectre estès (piperacil·lina/tazobactam, ticarcilina/clavulanat) i, sobretot, carbapenems/cilastatipenems, meropenem, ertapenem) proporcionen eines importants per eliminar les infeccions gramnegatives.
Amb què es tracten els bacterisceftriaxona?
La injecció de ceftriaxona s'utilitza per tractar determinades infeccions causades per bacteris com gonorrea (una mal altia de transmissió sexual), mal altia inflamatòria pèlvica (infecció dels òrgans reproductors femenins que pot causar infertilitat).), meningitis (infecció de les membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal) i …
