Perquè, segons diuen els investigadors, enmig d'un dilema que desborda el cervell, caminar sembla ser la manera del cos de fer fluir els sucs creatius. Sabem que l'exercici és bo per al cervell. Bomba la sang, facilita la creació de noves connexions entre les cèl·lules cerebrals i fomenta el creixement de noves neurones.
Per què passo sense cap motiu?
L'agitació psicomotora és un símptoma relacionat amb una àmplia gamma de trastorns de l'estat d'ànim. Les persones amb aquesta condició realitzen moviments que no serveixen per a res. Alguns exemples inclouen passejar per l'habitació, tocar els dits dels peus o parlar ràpidament. L'agitació psicomotora sovint es produeix amb mania o ansietat.
És bo caminar pensant?
No estàs sol si ho fas. Aristòtil, Dickens, Beethoven i molts altres grans pensadors sovint caminaven quan estaven profunds en els seus pensaments. Dos-cents anys més tard, una investigació de la Universitat de Stanford suggereix que sortir a passejar abans d'una gran reunió ens pot ajudar a pensar amb més claredat i preparar-nos millor.
El ritme és normal?
Veure algú altre ritme mentre parla per telèfon a la feina et pot tornar boig, però les investigacions indiquen que correr-se durant les trucades és completament natural.
Per què camino quan m'imagino?
I moure's en cercles és molt habitual mentre ho fas perquè inconscientment dóna un impuls al teu procés de pensament. No hi ha res dolent amb tu. Només tens un món interior. El cas és que ets més un observador del món exterior i després intentes descobrir-ho interiorment de diferents maneres.