verb (utilitzat amb objecte), en·no·bled, en·no·bling. per elevar el grau, excel·lència o respecte; dignificar; ex altar: una personalitat ennoblida per la veritable generositat. per conferir un títol de noblesa a.
Què vol dir ennoblir?
verb transitiu. 1: fer noble: elevar semblava ennoblit pel sofriment. 2: ascendir al rang de noblesa.
Quin és el substantiu d'ennobler?
Ennoblir algú o alguna cosa significa fer-lo més digne i moralment millor. [literari] … els principis fonamentals perdurables de la vida que ennobleixen la humanitat. [VERB noun] Sinònims: dignify, honor, enhance, elevate Més sinònims de ennoble.
Què és Enobling?
adjectiu. invertir amb dignitat o honor. Sinònims “la influència ennoblidora de l'entorn cultural”: noble dignificant. amb o mostrant o indicatiu de caràcter alt o elevat.
Què és el contrari d'ennoblir?
ennobleix. Antònims: degradar, degradar, depravar, deteriorar, deprimir. Sinònims: ex altar, dignificar, elevar, millorar, engrandir.
