Les religions dels babilonis i assiris, el culte de Mitra (el culte al sol invictus) i el Zoroastrisme, eren totes formes de culte centrades en el sol. El déu del sol babilònic, Shamash (en sumeri, utu o Babbar, el brillant) va ser adorat a Larsa, i el culte va ser promogut més tard a Sippar per Hammurabi.
Qui adora el déu del sol?
Jha assenyala que persones de l'antic Egipte adoraven Ra, el Déu Sol, ja que creien que era una font de vida. Els grecs honraven Helios, que era semblant a Ra en molts aspectes.
Quin és l'origen de l'adoració al sol?
L'origen de l'adoració al sol L'adoració al sol es va originar a Babilònia amb el personatge bíblic conegut com a Nimrod es va establir com un "poderós" a la terra en sotmetre la població d'aquella temps a la seva autoritat i control (Gènesi 10:8-12). … "L'adoració del sol va ser la primera idolatria". -Diccionari Bíblic Fausset, pàg. 666.
Qui és el creador de la Terra?
"Al principi, Déu va crear els cels i la terra." (Gènesi 1:1).
Què simbolitza el sol en el cristianisme?
En el context cristià, representa bondat, esperança i la victòria de la vida sobre la mort. És un dels colors associats al Nadal, i la llarga temporada de la Trinitat a l'estiu. Significa acció, foc, caritat, despertar espiritual. També glorifica el sol i elalegria de la vida i amor.
