La mort per curare és causada per asfíxia, perquè els músculs esquelètics es relaxen i després es paralitzen. Tanmateix, el verí només funciona a la sang; els animals enverinats no tenen efectes nocius sobre els humans si s'ingereixen (per via oral). Els seus vapors no són verinosos, encara que els nadius ho creien.
Com s'utilitza el curare com a verí?
Curare es prepara bullint l'escorça d'una de les desenes de fonts d'alcaloides vegetals, deixant una pasta fosca i gruixuda que es pot aplicar als caps de fletxa o dard. Històricament, el curare s'ha utilitzat com a tractament eficaç per a la intoxicació per tètanus o estricnina i com a agent paralitzant per a procediments quirúrgics.
D'on ve el curare verí?
Curare (també anomenat D-tubocurare) va ser el primer paralític utilitzat en anestèsia, però ha estat substituït per agents més nous. Va ser introduït a l'anestèsia cap a l'any 1940. Va ser descobert a Amèrica del Sud i es va utilitzar per primera vegada en fletxes verinoses per a la caça. Es recull de la planta Strychnos toxifera.
On es troba curare?
Chondrdendron tomentosum és una planta que es coneix habitualment com Curare. Resideix a les jungles d'Amèrica del Sud i és una espècie de la família de les Menispermaceae. Aquesta planta és una vinya llenyosa que s'enfila cap al dosser.
Hi ha un antídot per al curare?
L'antídot per a la intoxicació per curar és un inhibidor de l'acetilcolinesterasa (AChE) (anticolinesterasa), com arafisostigmina o neostigmina.
