A la versió rei Jaume de la Bíblia, el text diu: I el Verb es va fer carn i va habitar entre nos altres (i vam contemplar la seva glòria, la glòria com l'unigènit del Pare,) plena de gràcia i veritat. La Nova Versió Internacional tradueix el passatge com: El Verb es va fer carn i es va fer habitar entre nos altres.
Qui és la Paraula que es va fer carn?
La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu." Uns quants versos més tard John ens diu: "La Paraula es va fer carn i va habitar entre nos altres". Finalment, Joan, els estimats deixebles, testifica que és aquell que ha vist la Paraula i dóna testimoni de la plena glòria de la Paraula.
Qui va venir del Pare ple de gràcia i de veritat?
A Jesús, veiem l'equilibri perfecte de gràcia i veritat. "I el Verb es va fer carn i va habitar entre nos altres, i vam contemplar la seva glòria, la glòria com l'únic fill del Pare, ple de gràcia i de veritat" (Joan 1:14). La paraula "habitava" com a la Paraula o Jesús habitant entre nos altres té una història a l'Antic Testament.
Què diu Joan 1 29?
A la versió King James de la Bíblia, el text diu: L'endemà, Joan va veure Jesús que s'acostava a ell i li diu: Heus aquí l'Anyell de Déu, que lleva el pecat del món.
No doneu allò que és sagrat als gossos?
Mirem aquest vers en un context una mica més ampli: “No doneu allò que és sant als gossos; ni llenceu les vostres perles davant dels porcs, no sigui que ellstrepitgeu-los sota els seus peus, girau-vos i us fes pedaços” (Mateu 7:6). Aquí tenim gossos, perles, porcs i algú que s'està fent trossos.
