Quan afegim determinades terminacions com ara -ed, -ing, -er i -est a les paraules, de vegades doblem consonants. Aquestes terminacions representen el temps passat, el temps progressiu, comparatiu i el superlatiu respectivament.
Com saps quan doblar la consonant abans d'afegir ing?
La regla ortogràfica és: si la paraula té 1 síl·laba (una paraula amb un so vocàlic), 1 vocal i acaba en 1 consonant, dobleu la consonant final abans afegeix 'ing', 'ed', 'er', 'est' (també coneguda com a vocal sufixal). No dobleu la consonant si la paraula acaba en "ció" (també coneguda com a consonant sufixal).
Per què es doblan algunes consonants?
Doblar a Protegir la vocal Ara per a la segona part: les consonants són dobles per "protegir" la vocal curta per a les paraules acabades en consonant+le o consonant +y. Penseu en paraules com "poma" i "feliç". En aquests casos s'afegeixen lletres dobles perquè les terminacions consonant+le i consonant+y són síl·labes per si soles.
Quina és la regla de les consonants dobles?
En una paraula amb 1 síl·laba, dobla la consonant final NOMÉS si la paraula acaba en 1 vocal + 1 consonant. En una paraula amb 2 o més síl·labes, doble la consonant final NOMÉS si la paraula acaba en 1 vocal + 1 consonant I la síl·laba final està accentuada.
En afegir ING Quina és la regla?
quan un verb d'una síl·laba acaba en vocal + consonant, doble la consonant final i afegeix"-ing". Per exemple: "hit + ing=colpejar". Quan un verb acaba en vocal + consonant amb accentuació a la síl·laba final, doble la consonant i afegeix "-ing". Per exemple: "begin + ing=begin".
