L'electrificació rural es va convertir en un dels programes governamentals amb més èxit mai promulgats. En dos anys, va ajudar a portar electricitat a uns 1,5 milions d'explotacions a través de 350 cooperatives rurals en 45 dels 48 estats. El 1939, el cost d'una milla de línia rural havia baixat de 2.000 $ a 600 $.
Què va aconseguir l'Administració d'Electrificació Rural?
La Llei d'electrificació rural de 1936, promulgada el 20 de maig de 1936, va proporcionar préstecs federals per a la instal·lació de sistemes de distribució elèctrica per donar servei a zones rurals aïllades dels Estats Units. El finançament es va canalitzar a través de companyies d'energia elèctrica cooperatives, centenars de les quals encara existeixen avui dia.
A qui va beneficiar l'Administració d'Electrificació Rural?
El juny de 1939, la REA havia ajudat a establir 417 cooperatives elèctriques que donen servei a 268.000 llars, augmentant el nombre de cases rurals electrificades a la nació fins al 25 per cent. Almenys 33 d'aquestes cooperatives eren a Geòrgia.
El New Deal va eliminar l'Administració d'Electrificació Rural?
Però la depressió va provocar l'enfonsament de moltes autoritats estatals i va elevar encara més el llistó per desincentivar la inversió privada en infraestructures elèctriques rurals. Quan Roosevelt va assumir la presidència el 4 de març de 1933, el mercat de noves inversions en electrificació rural ja nova existir.
A quantes persones va ajudar l'Administració d'Electrificació Rural?
Avui fa vuitanta anys, el president Franklin Delano Roosevelt (centre) signa la Llei d'electrificació rural amb el representant John Rankin (esquerra) i el senador George William Norris (dreta). Les cooperatives elèctriques rurals actuals proporcionen electricitat a més de 5,5 milions de clients rurals.