La germinació hipogea implica que els cotiledons es queden sota terra. L'epicòtil (part de la tija per sobre del cotiledó) creix, mentre que l'hipocòtil (part de la tija per sota del cotiledó) es manté igual de llargada. … Normalment, el cotiledó és carnós i conté molts nutrients que s'utilitzen per a la germinació.
Què passa en una germinació hipogea?
En la germinació hipogea, l'hipocòtil roman curt i els cotiledons no surten de la llavor, sinó que força la radícula i l'eix de l'epicòtil a allargar-se fora de la capa de la llavor. La llavor, amb els cotiledons tancats, roman sota terra, i l'epicòtil creix a través del…
Quin és un exemple de germinació hipogea?
En la germinació hipogea, els cotiledons romanen sota terra. Però, en la germinació epigea, els hipocòtils primer arriben per sobre de la superfície del sòl i després es redrecen. Exemples de germinació hipogea són gram, pèsols, etc. Exemples de germinació epigea són el cacauet, la mongeta, etc.
Quina és l'estructura de la germinació?
Després que l'arrel absorbeix aigua, de la llavor emergeix un brot embrionari. Aquest brot consta de tres parts principals: els cotiledons (fulles de llavors), la secció de brot per sota dels cotiledons (hipocòtil) i la secció de brot per sobre dels cotiledons (epicòtil). La forma en què emergeix el brot difereix entre els grups de plantes.
Quin dels següents cultiusllavors representa la germinació de llavors hipogea?
Entre les dicotiledónes, gram, pèsol (Fig. 4.2), cacauet són alguns exemples habituals de germinació hipogea. A les monocotiledònies (per exemple, blat, blat de moro, arròs, coco) la radícula i la plúmula surten perforant la coleorriza i el coleòptil, respectivament. La plúmula creix cap amunt i la primera fulla surt del coleòptil.
