SDS-PAGE (electroforesi en gel de dodecilsulfat de sodi–poliacrilamida), és un sistema electroforètic discontinu desenvolupat per Ulrich K. Laemmli que s'utilitza habitualment com a mètode per separar proteïnes amb masses moleculars entre 5 i 250 kDa.
Quan es va descobrir l'electroforesi en gel de poliacrilamida?
El
El gel de poliacrilamida (PAG) era conegut com a mitjà d'incrustació potencial per seccionar teixits des de 1964, i dos grups independents van emprar PAG en electroforesi a 1959.
Qui va descobrir l'electroforesi en gel?
Durant la dècada de 1930 Arne Tiselius va desenvolupar un mètode anomenat electroforesi, que utilitza aquest fenomen per separar diferents substàncies entre si.
Qui fan servir els científics l'electroforesi en gel?
L'electroforesi en gel s'utilitza àmpliament als els laboratoris de biologia molecular i bioquímica en àrees com la ciència forense, la biologia conservacional i la medicina. A continuació s'enumeren algunes aplicacions clau de la tècnica: En la separació de fragments d'ADN per a la presa d'empremtes digitals d'ADN per investigar les escenes del crim.
Quin any va descobrir aquesta persona l'electroforesi en gel?
L'electroforesi en gel és una tècnica senzilla, introduïda a a principis dels anys 1970, que va revolucionar realment els estudis biofísics de l'ADN i l'ARN i, posteriorment, tot el camp de la biologia molecular.
