Un monestir medieval era una comunitat tancada i de vegades remota de monjos dirigida per un abat que evitava els béns mundans per viure una vida senzilla de pregària i devoció. Els monestirs cristians es van desenvolupar per primera vegada al segle IV a Egipte i Síria i al segle V la idea s'havia estès a Europa occidental.
On eren els monjos a l'edat mitjana?
Un monestir era un edifici, o edificis, on la gent vivia i adorava, dedicant el seu temps i vida a Déu. La gent que vivia al monestir s'anomenava monjos. El monestir era autònom, és a dir, tot el que necessitaven els monjos els proporcionava la comunitat del monestir.
On va ser el primer monestir d'Anglaterra?
A Anglaterra, el primer monestir va ser fundat per Agustí a Canterbury l'any 598. Van seguir molts més monestirs.
On viuen els monestirs?
Els monestirs són llocs on viuen els monjos. Encara que la paraula "monestir" s'utilitza de vegades per a un lloc on viuen les monges, les monges solen viure en un convent o monestir. La paraula abadia (de la paraula siríaca/arameu abba: pare) també s'utilitza per a un monestir o convent cristià.
Els monestirs estaven nets a l'Edat Mitjana?
La majoria dels monestirs eren als afores de les ciutats o al camp, i observaven normes estrictes sobre la neteja. Tenien aigua corrent fresca, 'lavers' (sala de rentat), rentat'reredorters' (latrines) connectades a clavegueram, tovalloles netes i un bany obligatori quatre vegades l'any.