Diagnòstic. L'anodòncia es pot diagnosticar quan un nadó no comença a desenvolupar dents al voltant de l'edat de 12 a 13 mesos o quan un nen no desenvolupa les seves dents permanents als 10 anys. El dentista pot utilitzeu una radiografia especial, com ara una imatge panoràmica, per comprovar si hi ha dents en desenvolupament.
Quines són les causes de l'anodòncia?
Què el provoca? L'anodòncia és un defecte genètic heretat. Es desconeixen els gens exactes implicats. Tanmateix, l'anodòncia sol associar-se a la displàsia ectodèrmica.
Què és l'anodòncia completa?
Anodòncia és una afecció dental caracteritzada per l'absència total de dents. Les dents primàries (de nadó) o permanents (adults) poden estar implicades. L'anodòncia és extremadament rara quan es presenta en forma pura (sense anomalies associades).
Què causa la macrodòncia?
Algunes causes genètiques i ambientals, com la diabetis resistent a la insulina, la síndrome otodental, el gigantisme pituïtari, la hiperplàsia pineal i la hipoplàsia facial unilateral, estan relacionades amb un risc de macrodòncia.
A quina edat surten les dents?
Les dents primàries (de llet) solen començar a aparèixer als 6 mesos i les dents permanents solen començar a aparèixer als 6 anys aproximadament.
