En aquests fongs, la plasmogàmia (fusió del contingut cel·lular de dues hifes però no dels dos nuclis haploides) dóna lloc a hifes dicariotes en les quals cada cèl·lula conté dos nuclis haploides, un de cada progenitor. Finalment, el parell nuclear es fusiona per formar el nucli diploide i, per tant, el zigot.
Quin és el procés de la plasmogàmia?
Plasmogàmia, la fusió de dos protoplasts (el contingut de les dues cèl·lules), reuneix dos nuclis haploides compatibles. En aquest punt, hi ha dos tipus nuclears a la mateixa cèl·lula, però els nuclis encara no s'han fusionat.
Per què els fongs necessiten plasmogàmia?
La plasmogàmia és una etapa de la reproducció sexual dels fongs, en la qual el protoplasma de dues cèl·lules progenitores (generalment de la micelia) es fusionen sense la fusió dels nuclis, aportant eficaçment dos nuclis haploides junts a la mateixa cèl·lula.
Com es reprodueixen sexualment els fongs?
Els fongs que es reprodueixen sexualment poden combinar-se fusionant les seves hifes en una xarxa interconnectada anomenada anastomosi. La reproducció sexual comença quan les hifes haploides de dos organismes fongs es troben i s'uneixen. Tot i que el citoplasma de cada es fusiona, els nuclis romanen separats.
Què produeixen els conidiòfors?
Conidi, un tipus d'espora reproductiva asexual de fongs (regne dels fongs) que es produeix generalment a la punta o al costat de les hifes (filaments que formen el cos d'unfongs típics) o en estructures especials productores d'espores anomenades conidiófors. Les espores es desprenen quan maduren.
