Orfisme o cubisme òrfic, terme encunyat pel poeta francès Guillaume Apollinaire el 1912, va ser una branca del cubisme que es va centrar en l'abstracció pura i els colors brillants, influenciat pel fauvisme, els escrits teòrics de Paul Signac, Charles Henry i el químic de tintura Eugène Chevreul.
L'òrfic és una forma de cubisme?
El terme, de vegades anomenat cubisme òrfic, va ser encunyat entre 1912 i 1913 pel poeta i crític d'art francès Guillaume Apollinaire i es va utilitzar per distingir la seva obra del cubisme en general. El nom prové del llegendari poeta i músic grec antic Orfeu.
Per què es va crear l'orfisme?
L'estil de l'orfisme va ser dissenyat per invocar a l'espectador una sensació de la qualitat musical de la pintura i transmetre ritme i moviment. Les obres també ajuden a connectar els nostres objectes quotidians amb la pintura, fent-los accessibles fàcilment per a una àmplia gamma d'espectadors.
En què és diferent l'orfisme del cubisme?
L'orfisme es basava en el cubisme, però amb un nou èmfasi en el color, influenciat pels neoimpressionistes i els simbolistes. A diferència dels llenços monocromàtics de Pablo Picasso i Georges Braque, els orfistes utilitzaven matisos prismàtics per suggerir moviment i energia.
Quin era l'objectiu de l'orfisme?
L'orfisme tenia com a objectiu abandonar temes reconeixibles concentrant-se exclusivament en la forma i el color. El moviment també es va esforçar cap als ideals del Simultanisme: infinits estats interrelacionats deésser.
