verb (utilitzat sense objecte), pid·dled, pid·dling. passar el temps d'una manera malbaratadora, insignificant o ineficaç; dawdle (sovint seguit d'al voltant): va perdre el dia picant. Informal.
Què és un piddler?
substantiu. informal. 1Una persona que orina. 2Una persona que dedica temps a activitats insignificants. "No perdis el temps amb els venedors"
És pillar al diccionari?
que ascendeix a molt poc; insignificant; insignificant: una petita suma de diners.
D'on prové la paraula piddling?
L'adjectiu piddling és una opció preferida quan es tracta de sumes de diners; una paraula més digna, però no menys menyspreable, és insignificant. Piddling prové de piddle, que ha canviat de significat al llarg delsanys; a principis del 1600 significava "escollir el menjar", mentre que a finals del 1700 volia dir "orinar".
Com s'escriu piddling per casa?
Per orinar. Per passar el temps sense rumb: pica per la casa durant unes hores. Gastar (temps o diners) de manera frívola o improductiva: va treure la seva fortuna amb cotxes esportius; s'empassava les hores mirant la televisió.
