Significat: gelosia. A "Otelo", Iago descriu la gelosia com un monstre que devora la seva font. "Oh, compte, senyor meu, amb la gelosia! És el monstre d'ulls verds el que es mofa. La carn de la qual s'alimenta" (Acte 3, Escena 3).
Quina es burla de la carn de la qual s'alimenta?
És el monstre d'ulls verds que es burla de la carn de la qual s'alimenta. Quan Iago ens fa arribar aquesta línia, ja ens ha explicat els detalls del seu pla per fer caure a Othello.
Què és el monstre d'ulls verds que es mofa de la carn de la qual s'alimenta?
(Això és el que anomenem ironia.) Així que quan diu "O compte, senyor meu, amb la gelosia; És el monstre d'ulls verds el que es burla de l'encontre. s'alimenta de ", el que en realitat està dient és "Espero que et tornis gelós i mates la teva dona, perquè això, irònicament, compliria tots els meus plans.
Què vol dir Oh, compte, senyor de la gelosia. És el monstre d'ulls verds que es burla de la carn de la qual s'alimenta?
'Oh, compte, senyor meu, amb la gelosia. És el monstre d'ulls verds que es burla de la carn de la qual s'alimenta. En aquest passatge, Iago compara la gelosia amb un monstre d'ulls verds que és autoconsum. Està advertint a Otel·lo que la gelosia només fa que una persona es torni boja i mai no condueix a la virtut.
De què s'alimenta la gelosia de la carn?
Iago declara a Otel·lo: 'Oh, compte, Senyor, amb la gelosia:és el monstre d'ulls verds que es mofa/La carn de la qual s'alimenta" (Acte 3, escena 3). L'ús d'imatges aquí amb els adjectius "ulls verds" i el substantiu "monstre" crea una presència premonitòria d'una gelosia personificada, que situa a Otel·lo com la seva víctima.