Brànquies de peixos Brànquies de peixos L'efecte d'això és que la sang que flueix pels capil·lars sempre es troba amb aigua amb una concentració d'oxigen més alta, la qual cosa permet que la difusió es produeixi al llarg de les làmines. Com a resultat, les brànquies poden extreure més del 80% de l'oxigen disponible a l'aigua. https://en.wikipedia.org › wiki › Fish_gill
Brànquia de peix - Viquipèdia
utilitzeu un disseny anomenat "intercanvi d'oxigen a contracorrent" per maximitzar la quantitat d'oxigen que la seva sang pot recollir. Ho aconsegueixen maximitzant la quantitat de temps que la seva sang està exposada a l'aigua que té un nivell d'oxigen més alt, encara que la sang pren més oxigen.
Per què és més eficient l'intercanvi a contracorrent que l'intercanvi a contracorrent?
La quantitat màxima de transferència de calor o massa que es pot obtenir és més alta amb contracorrent que amb l'intercanvi (paral·lel) de cocorrent perquè contracorrent manté una diferència o gradient que disminueix lentament (normalment la diferència de temperatura o de concentració).
És eficient l'intercanvi a contracorrent?
Si el temps de contacte és prou llarg, es pot transferir la meitat de la diferència de pressió entre l'aigua d'entrada i la sang, és a dir, l'oxigen es difon fins que les pressions es troben al mig. D' altra banda, un sistema a contracorrent pot tenir una d'eficiència de transferència del 80% o més, depenent del temps de contacte.
Com funcionael sistema a contracorrent condueix a un intercanvi de gas eficient?
Una de les maneres en què es realitza l'intercanvi de gasos de manera eficient és mitjançant el principi de flux a contracorrent. Sembla complicat, però només vol dir que aigua i sang flueixen en direccions diferents. L'aigua que passa per sobre de les làmines branquials flueix en la direcció oposada a la sang dins de les làmines branquials.
Quin és l'avantatge del sistema de flux contracorrent?
El flux a contracorrent produeix la diferència de concentració màxima en tota la longitud de la membrana i permet la recuperació d'una part substancial del solut més altament difusiu alhora que minimitza el transport dels soluts menys difusius.
