Dins del catolicisme, un monjo és un membre d'una ordre religiosa que viu una vida comunitària en un monestir, una abadia o un priorat sota una regla de vida monàstica (com ara el Regla de Sant Benet). Sant Benet de Núrsia, (480-543 o 547 dC) és considerat el fundador del monaquisme occidental.
Qui van ser els monjos a la història?
Un monestir era un edifici, o edificis, on la gent vivia i adorava, dedicant el seu temps i vida a Déu. Les persones que vivien a el monestir es deien monjos. El monestir era autònom, és a dir, tot el que necessitaven els monjos els proporcionava la comunitat del monestir.
Què feien els monjos?
Els monjos i les monges passaven la major part del temps resant meditant i fent tasques com preparar medicaments o cosir, ensenyar, escriure i llegir. … L'horari va ser utilitzat aviat pels monjos d'arreu d'Europa. Feien la seva feina, inclòs l'horari, al monestir. Alguns dels seus treballs es deien Cloister.
Qui es diu monjos?
Monjo, home que s'aparta de la societat i viu ja sigui sol (ermità o anacoreta) o en comunitat organitzada per dedicar-se a temps complet a la vida religiosa. Vegeu monaquisme. Monjos.
Qui eren els monjos i què farien?
Els monjos i les monges havien de viure aïllats del món per apropar-se a Déu. Els monjos van prestar servei a l'església copiant manuscrits, creant art, educant la gent,i treballant com a missioners. Els convents eren especialment atractius per a les dones. Era l'únic lloc on rebrien cap mena d'educació o poder.
