SIGNIFICAT: adjectiu: Lamentablement pensatiu; melancòlic. ETIMOLOGIA: Del francès antic pensif (pensiu), de penser (pensar), del llatí pensare (ponderar), freqüentatiu de pendere (pesar).
Quina és l'arrel de pensatiu?
Història i Etimologia de pensive
Anglès mitjà pensif, de l'anglo-francès, de penser to think, del llatí pensare to ponder, freqüentatiu de pendere to weigh - més a penjoll.
Què volen dir els bolígrafs en pensatiu?
pensament·ly adv. pensió n. Sinònims: pensatiu, contemplatiu, reflexiu, meditatiu, reflexiu. Aquests adjectius signifiquen caracteritzat o disposat a un pensament profund o seriós. Pensatiu sovint connota una qualitat melancòlica, somiadora o trista: "mentre els poetes pensatius mantenen les vetlles doloroses" (Alexander Pope).
Com dius algú que està pensatiu?
sobri, somiador, reflexiu, contemplatiu, melancòlic, absorbit, abstrait, atent, greu, reflexionant, preocupat, reflexiu, seriós, especulatiu, pensant, retirat, meditatiu, rumiador, reflexionant, reflexionant.
Què és una dona pensativa?
Convertit en un pensament profund i seriós.