En la retòrica i la lògica clàssiques, demanar la pregunta o assumir la conclusió (llatí: petitio principii) és una fal·làcia informal que es produeix quan les premisses d'un argument assumeixen la veritat de la conclusió, en lloc de donar-hi suport.
Pregar la pregunta és una fal·làcia lògica?
Preguntar la pregunta és quan utilitzeu el punt que intenteu demostrar com a argument per demostrar el mateix punt. En lloc de demostrar que la conclusió és certa, ho suposa. També s'anomena raonament circular i és una fal·làcia lògica.
Quins són els 4 tipus de fal·làcies?
Les fal·làcies de premisses inacceptables intenten introduir premisses que, tot i que poden ser rellevants, no donen suport a la conclusió de l'argument
- Preguntant la pregunta. …
- Fals Dilema o Falsa Dicotomia. …
- La fal·làcia del punt de decisió o la paradoxa de Sorites. …
- La fal·làcia del vessant relliscós. …
- Generalitzacions precipitades. …
- Analogies defectuoses.
Quins són els 9 tipus de fal·làcies?
Taula de continguts
- Ad Hominem.
- Argument de Strawman.
- Apel·lar a la ignorància.
- Fals Dilema.
- Fal·làcia de pendent relliscós.
- Argument circular.
- Generalització precipitada.
- Fal·làcia Red Herring.
Quins són els tipus de fal·làcia?
15 Fal·làcies lògiques comunes
- 1) L'home de pallaFal·làcia. …
- 2) La fal·làcia del carro. …
- 3) L'apel·lació a la fal·làcia de l'autoritat. …
- 4) La fal·làcia del fals dilema. …
- 5) La fal·làcia de generalització precipitada. …
- 6) La fal·làcia de la inducció perdent. …
- 7) La fal·làcia de correlació/causació. …
- 8) La fal·làcia de l'evidència anecdòtica.
