substantiu, plural de·pend·ències. l'estat de dependència; dependència. quelcom dependent o subordinat; accessori.
La dependència és un substantiu o un verb?
Del Longman Dictionary of Contemporary Englishde‧pen‧dence /dɪˈpendəns/ ●●○ (també dependència) nom [incomptable] 1 NECESSITAT DE CONFIAR/CONFIAR quan depengueu de l'ajuda i suport d'algú o una altra cosa per existir o tenir èxit independència de l'OPP independència de/sobre la nostra dependència del petroli com a font d'energia …
Quina és la dependència?
1: sentit de dependència 1. 2: alguna cosa que depèn d'una altra cosa especialment: una unitat territorial sota la jurisdicció d'una nació però no annexada formalment per ella. 3: un edifici (com ara un estable) que és un adjunt a un habitatge principal.
Quin és el verb de dependència?
depèn. (intransitiu, seguit de on o sobre, abans també de de) Ser contingent o condicionat; tenir alguna cosa com a condició necessària; per dependre. (intransitiu, seguit de on o on) Confiar; tenir confiança; confiar.
Quin és un exemple de dependència?
Una dependència d'una substància que genera hàbits, com ara una droga o l'alcohol; adicció. La dependència es defineix com un estat de necessitat d'alguna cosa o algú. Quan confieu en el cafè per passar el dia, aquest és un exemple de dependència de la cafeïna.
