En inhalació, el diafragma es contrau i s'aplana i la cavitat toràcica s'amplia. Aquesta contracció crea un buit, que atrau l'aire als pulmons. En expirar, el diafragma es relaxa i torna a la seva forma de cúpula, i l'aire és forçat a sortir dels pulmons.
Què vol dir quan el diafragma es contrau?
Quan inspires, el teu diafragma es contrau (s'estreny) i es mou cap avall. Això crea més espai a la cavitat toràcica, permetent que els pulmons s'expandeixin. Quan expires, passa el contrari: el teu diafragma es relaxa i es mou cap amunt a la cavitat toràcica.
Què passa quan el diafragma es contrau durant la respiració?
Quan inspires o inspires, el teu diafragma es contrau (s'estreny) i es mou cap avall. Això augmenta l'espai en de la cavitat toràcica, a la qual s'expandeixen els pulmons. Els músculs intercostals entre les costelles també ajuden a engrandir la cavitat toràcica.
La inspiració es produeix quan el diafragma es contrau?
El procés de respiració, o respiració, es divideix en dues fases diferenciades. La primera fase s'anomena inspiració o inhalació. Quan els pulmons inhalen, el diafragma es contrau i tira cap avall. Al mateix temps, els músculs entre les costelles es contrauen i estiren cap amunt.
Quan el diafragma es contrau és inspiració o expiració?
Durant inspiration, elel diafragma es contrau i la cavitat toràcica augmenta de volum. Això disminueix la pressió intraalveolar perquè l'aire flueixi als pulmons. La inspiració atrau l'aire als pulmons.
