Onomatopeia és quan una paraula descriu un so i en realitat imita el so de l'objecte o l'acció a què es refereix quan es parla. L'onomatopeia apel·la al sentit de l'oïda i els escriptors l'utilitzen per donar vida a una història o un poema al cap del lector.
Què és l'onomatopeia i posa 5 exemples?
Exemples comuns d'onomatopeia
Sorolls de màquines: toc, bip, vroom, clang, zap, boing. Noms d'animals: cucut, fuet-pobre-voluntat, grua, gall. Sons d'impacte: boom, xoc, cop, cop, cop. Sons de la veu: xiuxiueig, rialles, grunyits, gemecs, murmuris, xiuxiueigs, xiulets.
Per què s'utilitzaria l'onomatopeia?
L'onomatopeia ajuda a augmentar el llenguatge més enllà de les paraules literals de la pàgina. L'efecte sensorial de l'onomatopeia s'utilitza per crear imatges especialment vívides: és com si estiguéssiu al text mateix, escoltant el que escolta l'orador del poema. També s'utilitza a: Literatura infantil.
Com s'utilitza l'onomatopeia de manera eficaç?
Tria paraules sonores per fluir a les teves frases. Les paraules onomatopoètiques es poden utilitzar com a verbs, substantius i fins i tot adjectius. L'ús d'aquestes paraules és molt més eficaç que només espolvorear les interjeccions. No allunyarà el lector de la història perquè forma part del flux general de les teves descripcions.
Què és l'exemple de l'onomatopeia?
L'onomatopeia és una figura retòrica en què les paraules evoquen el so real de la cosa quereferir-se o descriure. El "boom" d'una explosió de focs artificials, el "tic-tac" d'un rellotge i el "ding dong" d'un timbre són tots exemples d'onomatopeia.
