Per tant, "creure" (amb una V) és un verb. Significa tenir confiança en la veritat. Aleshores, "creença" (amb una F) és substantiu. Significa una fe religiosa o el sentiment d'estar segur que alguna cosa és veritat.
Quin és correcte No creure o no creure?
Com a verbs, la diferència entre no creure i no creure
és que descreure és no creure; exercir la incredulitat mentre no creure és (lb) perdre, renunciar, abandonar o renunciar a la creença; deixa de creure.
Com s'utilitza no creure en una frase?
rebutjar com a fals; negar-se a acceptar
- No em crec cada paraula que dius.
- No veig cap motiu per no creure'l.
- No hi ha cap motiu per no creure'l.
- No creguis que no em creu la teva història.
- No tens cap motiu per no creure el seu relat del que va passar.
- Un és no creure en la seva existència.
No creus o no creus?
Si no creieu algú o no creieu alguna cosa que diu, no creieu que el que diu sigui cert. Si no creus en alguna cosa, no creus que existeixi o que funcioni.
Quin tipus de paraula és no creure?
verb (utilitzat amb objecte), des·cregut, des·cregut. no tenir fe en; rebutjar o rebutjar la creença en: no creure en els informes d'avistaments d'ovnis.