verb intransitiu. 1: riure per dins o en silenci Va riure mentre llegia la tira còmica. 2: per fer un so suau i continu que s'assembla a un so suprimit (vegeu suprimir el sentit 5a) l'alegria de l'aigua clara i brillant riu sobre la grava- B. A. Williams. verb transitiu.
El riure és un adjectiu?
Provocar rialles; humorístic.
S'utilitza un substantiu o un verb?
verb (utilitzat amb objecte), utilitzat, usant. emprar amb algun propòsit; posar en servei; fer ús de: fer servir un ganivet. aprofitar-se de; aplicar als propòsits propis: utilitzar les instal·lacions.
És riure un substantiu verb o adjectiu?
pronunciar amb riure: va riure amb el seu consentiment. substantiu. l'acte o so de riure; riure.
Veu un substantiu?
vegeu utilitzat com a a substantiu :Una diòcesi; una regió d'una església, generalment encapçalada per un bisbe. L'oficina d'un bisbe.
