La paraula teocràcia prové de la paraula grega θεοκρατία (theocràcia) que significa "el govern de Déu". Això al seu torn deriva de θεός (theos), que significa "déu", i κρατέω (krateo), que significa "governar". Així, el significat de la paraula en grec era "govern per déu(s)" o encarnació(s) humana(s) de déu(s).
Què significa la paraula arrel teocràcia?
Quan un govern és teocràtic, també pots anomenar-lo teocràcia. … Ambdues són maneres de governar o governar, de les arrels gregues theo-, "Déu" i dēmos, "el poble". En una societat democràtica, el poble governa, i en un règim teocràtic, Déu (o els que diuen parlar en nom de Déu) governa.
Què vol dir literalment teocràcia?
Teocràcia, govern per guia divina o per funcionaris que es consideren guiats per Déu. En moltes teocràcies, els líders governamentals són membres del clergat i el sistema legal de l'estat es basa en la llei religiosa. El govern teocràtic era típic de les primeres civilitzacions.
Qui va començar la teocràcia?
El concepte de teocràcia va ser encunyat per primera vegada per l'historiador jueu Flavius Josephus (37 CE–c. 100 CE).
Quan es va fundar la teocràcia?
La idea darrere de la teocràcia es remunta al del segle I dC quan es va utilitzar per primera vegada per descriure el tipus de govern practicat pels jueus. En aquell moment, va suggerir Flavi Josepque la majoria de governs entraven en una de les tres categories: monarquia, democràcia o oligarquia.
