D'on ve la paraula meravella?

Taula de continguts:

D'on ve la paraula meravella?
D'on ve la paraula meravella?
Anonim

1300, merveillen, de persones, "omplir-se de meravella, " del francès antic merveillier "sorprendre, sorprendre," de merveille (vegeu meravella (n.)). Relacionat: meravellat; meravellat; meravellant; meravellat.

Què vol dir meravellar-se en anglès?

verb. meravellat o meravellat; meravellar o meravellar\ ˈmärv-liŋ, ˈmär-və- / Definició de meravellar (Entrada 2 de 2) verb intransitiu.: per omplir-se de sorpresa, meravella o curiositat meravellada es va meravellar davant l'habilitat del mag.

D'on ve la paraula meravella?

La font llatina de la paraula meravella és mirari, "preguntar-se", i això és exactament el que significa meravellar quan és un verb. Pots meravellar-te de la profunditat del Gran Canó o de la mida d'un granet.

Què significa la paraula meravellat a la Bíblia?

Per exemple, a Lluc 24, Pere es va meravellar davant la tomba buida. La paraula significa estar sorprès o sorprès, tenir una sensació de meravella. La paraula s'utilitza dues vegades per descriure la reacció de Jesús.

Marvel és l'abreviatura de meravellós?

Marvellós és la forma adjectiva del substantiu meravella, que normalment significa una cosa que causa meravella.

Recomanat: