Un problema amb el dualisme de Plató va ser que, tot i que parla de l'ànima com a empresonada al cos, no hi ha una explicació clara del que uneix una ànima particular a un cos en particular. La seva diferència de naturalesa fa que la unió sigui un misteri. Aristòtil no creia en les formes platòniques, existint independentment de les seves instàncies.
Aristòtil era monista o dualista?
Aristòtil descriu l'ànima, no com a informada, sinó com "el lloc de les formes", fent que l'ànima sigui diferent d' altres entitats individuals (per exemple, el cos). Aquesta designació sembla qualificar a Aristòtil com un dualista tenue en el fet que l'ànima sembla estar fora del marc del seu fisicalisme monista.
Quin filòsof era dualista?
Els cartesians van adoptar un dualisme ontològic de dues substàncies finites, la ment (esperit o ànima) i la matèria… El problema modern de la relació de la ment amb el cos prové del pensament del filòsof i matemàtic francès del segle XVII René Descartes, que va donar al dualisme la seva formulació clàssica.
Què és el dualisme Aristòtil?
Per a Aristòtil, les dues primeres ànimes, basades en el cos, moren quan l'organisme viu mor, mentre que segueix sent una part intel·lectual immortal i perpètua de la ment. … El dualisme està estretament associat amb el pensament de René Descartes (1641), que sosté que la ment és una substància no física i, per tant, no espacial.
Què és el dualisme de Plató?
Dualisme platònic. Dualisme platònic: Divisió del cos i l'ànima. Plató ofereix el primer i més antic argument que el cos físic i l'ànima d'un són entitats separades i que una viu després que l' altra hagi mort.
